Actualitat

Una carta d’amor al dolor i a la bellesa

L’obra, escrita per Max Porter i interpretada per Jaume Madaula, neix d’un llibre que ha commogut lectors d’arreu del món. En la seva versió teatral, el dol es converteix en una presència amb ales —com un corb immens que tot ho observa, que ho abraça i ho transforma.

És, com diu el seu autor, “una carta d’amor al dolor indescriptible i a la formidable bellesa del món”. Una carta que parla de com aprenem a conviure amb l’absència, de com el record pot ser llum, i de com el temps ens ensenya, a poc a poc, a deixar anar.

El cementiri com a espai viu

Representar aquesta obra dins un cementiri no és casualitat. El lloc, carregat de memòria i pau, esdevé part essencial del relat. La llum de la tarda, el so de les campanes, el silenci compartit amb el públic —tot forma part d’un ritual teatral que convida a mirar la mort des d’un altre lloc: amb respecte, però també amb vida.

A El dol és aquella cosa amb ales, el públic inicia el camí des de fora del recinte, a la posta de sol, i acaba formant part d’un viatge col·lectiu cap a l’acceptació. L’escenografia es transforma, les parets s’obren, i allò que era dolor esdevé llum.

És una experiència que honora la memòria dels que ja no hi són i alhora abraça els que continuem aquí, caminant.

Cultura, emoció i comunitat

A Torra, Serveis Funeraris, creiem que el dol no només es viu, sinó que també es pot compartir i transformar. Col·laborar amb projectes com aquest ens permet crear espais on la cultura ajuda a sanar, a comprendre i a celebrar la vida.

El Cementiri de Sabadell, amb la seva calma antiga i la seva bellesa discreta, es convertirà durant aquests dies en un espai d’art i de record, obert a totes les persones que vulguin viure el dol des d’una mirada nova.

Perquè ser al teu costat vol dir també acompanyar-te en el camí de tornar a trobar la llum, en aquell punt on la tristesa i la bellesa es donen la mà.

“D’aquí dos o tres-cents anys em trobaré bé, seré la tarda.”
— Enric Casasses