Actualitat

Quan la literatura també acompanya

Hi ha noms que formen part del cor discret d’una ciutat, com una música suau que ressona entre els carrers, les places i els records. El 17 de maig de 1927, a Sabadell, naixien Francesca i Lluïsa Forrellad i Miquel, dues germanes bessones que, a través de la seva paraula, han teixit part del relat emocional de la nostra ciutat.

Amb vides senzilles, però mirades profundes, les Forrellad van donar veu als silencis, a la memòria i a l’ànima d’una època que, sense elles, seria més difícil de comprendre. Avui, des de Torra, volem recordar-les no només com a escriptores, sinó com a guardians de la memòria col·lectiva que, com nosaltres, han acompanyat generacions en la construcció del record.

Dues vides, una ciutat que inspira

Lluïsa Forrellad, amb només 26 anys, va guanyar el Premi Nadal l’any 1953 amb la seva primera novel·la, Sempre en capella. Una obra poderosa, escrita en només vuit mesos, que la va projectar a l'escena literària catalana i espanyola. Però l’èxit no la va seduir: va optar pel silenci, apartant-se dels focus per viure fidel a la seva vocació literària i personal.

Cinquanta anys després, Lluïsa va sorprendre la ciutat amb el seu retorn a la literatura amb Foc latent, una novel·la que parlava de passions contingudes, de silencis, de la vida interior de personatges marcats pel temps. A partir d’aquí, va continuar publicant, ja gran, obres com Ànima captiva i L’estel fugaç.

Francesca Forrellad, tot i tenir una trajectòria més discreta, va deixar la seva empremta en el món cultural de Sabadell. Compromesa amb la cultura i la llengua catalana, Francesca va ser una veu literària honesta i propera, una llavor més d’aquest paisatge ric i viu que és la memòria sabadellenca.

Totes dues van viure i escriure des de la discreció, des del batec de la ciutat, arrelades en la quotidianitat que sovint la història oblida, però que construeix l’essència d’una comunitat.

La memòria, fil invisible entre passat i futur

La vida i obra de les germanes Forrellad ens recorda que preservar la memòria és un acte de resistència i d’amor. Les seves novel·les són testimonis d'un món que canvia, d'una societat que evoluciona, però que mai no hauria de perdre de vista les seves arrels.

Preservar el record, explicar la vida, atendre els silencis de la ciutat... són gestos que ressonen amb la feina que, des de fa 75 anys, realitzem a Torra, Serveis Funeraris. Acompanyar no vol dir només estar presents en el moment de la pèrdua, sinó ajudar a construir una memòria que es mantingui viva amb el pas del temps.

La paraula que acompanya

En la pèrdua, sovint és la paraula —escrita, dita, recordada— la que ens acompanya de manera més íntima. Les novel·les de les Forrellad, carregades de sensibilitat i humanitat, són un refugi per als qui busquen entendre els camins secrets del cor humà.

Igual que en els comiats que acompanyem des de Torra, la paraula justa, el record evocador, el gest senzill poden alleujar el pes del dol i fer que l'absència es converteixi en presència serena. Recordar és, al capdavall, una forma d’estimar.

Un homenatge obert al futur

Aquest 17 de maig volem retre homenatge a Francesca i Lluïsa Forrellad, agraint-los la seva contribució insubstituïble a la memòria de Sabadell. Les seves paraules continuen ressonant en aquells que llegeixen, que estimen, que construeixen ciutat des del respecte pel passat i la il·lusió pel futur.

A Torra, Servies Funeraris, creiem que recordar els qui ens han precedit, valorar les seves obres i mantenir viva la seva petjada són actes essencials per a una comunitat que sap on va perquè sap d'on ve.

Perquè Sabadell és també els seus llibres, les seves paraules i la seva memòria. I en el batec suau de cada comiat, en la llum de cada record, les germanes Forrellad continuen acompanyant-nos.