Actualitat

Hi ha vides que fan llum com un punt de fil que s’estira i es torna camí. A Sabadell, el nom de Ferran Casablancas i Planell ressona així: com una mà que imagina el futur i el teixeix. Empresari, inventor del sistema dels grans estiratges (1913), va revolucionar la filatura del cotó i va projectar la ciutat al món, amb patents adoptades a fàbriques d’Europa, Amèrica i Àsia. Va néixer aquí, el 28 d’octubre de 1874, i va morir a Barcelona el 21 d’octubre de 1960; però el seu llegat continua treballant silenciosament, com una màquina ben greixada que no s’atura mai.

Casablancas va créixer entre cardes i bobines, a l’ombra d’aquells vapors que alçaven la pell de la ciutat. Aviat va intuir que el progrés no és només força, sinó intel·ligència aplicada: simplificar processos, estalviar temps i matèria, donar fiabilitat al resultat. Aquest esperit el va portar a presidir el Banc Sabadell durant dècades i a impulsar iniciatives ciutadanes —mutualitats, aigua per a la ciutat, museu— que expliquen una ambició cívica: fer que la indústria i la vida quotidiana anessin de la mà. També fou Soci d’Honor de l’Institut Tèxtil de Manchester i Fill Predilecte de Sabadell. La ciutat li va dedicar un carrer i, amb ell, una manera de mirar endavant.

A Torra, Serveis Funeraris, aquest relat ens és proper. Memòria i llegat no són paraules grans: són la manera com acompanyem el comiat perquè cada trajectòria vital —cada vida viscuda a Sabadell i voltants— tingui el reconeixement que mereix. Casablancas ens recorda que inventar pot ser també inventariar records: recollir veus, fotografies, dates, aquella anècdota mínima que només sap la família i que, dita en el moment justa, esdevé homenatge.

Quan preparem una cerimònia de comiat al tanatori, un servei de vetlla o una celebració de vida a domicili, mirem la persona amb la mateixa atenció artesanal que l’inventor posava a la seva màquina. Amb sensibilitat i modernitat, personalitzem l’ofici, incorporem música, lectures, rituals simbòlics i elements de la biografia: el barri, l’ofici, el paisatge estimat —potser una fàbrica, un hort, una plaça— perquè la història particular es miri al mirall del Sabadell col·lectiu.

Perquè la ciència, la humanitat i el progrés no s’exclouen. Casablancas va unir enginyeria i vida quotidiana; nosaltres unim protocol i calidesa, tecnologia i afecte: eines digitals per conservar vídeos de record, llibres de signatures per als nets que encara no han arribat, espais memorials on el fil no es trenca. “Al Teu Costat” vol dir això: tenir cura dels detalls perquè el dol trobi camins de sentit.                                        

Potser avui la ciutat no fa soroll de vapors, però continua sent una xarxa de mans. A l’hora de dir adeu, recuperem el gest de fabricar, no teixits, sinó lligams. I així, com Ferran Casablancas, deixem empremta: un llegat que no pesa, que acompanya. A Torra, Serveis Funeraris Sabadell, hi som per reivindicar cada vida i donar-li veu en el moment més delicat.